acces, descarrega i internet

Les xarxes d'igual a igual (peer to peer o P2P en català), defineixen un sistema de comunicació Que No Te clients ni servidors fixos, sinó una sèrie de nodes que es comporten com alhora clients com dels servidors i altres nodes de la xarxa , en el qual les dades o els Metadades és una transfereixen Través d'una xarxa dinàmica. Contrasta Aquest model Amb el model client-servidor. Qualsevol iniciar olla node o Completar una transacció compatibles. PC converteixen doncs els uns en elements actius que permeten als usuaris intercanviar informació i agrupar capacitat de processament. Fent-ho a més al marge de la World Wide Web. Els nodes poden diferir en configuració locals, velocitat de procés, ample de banda i capacitat d'emmagatzematge. Com que la majoria de PC no tenen una IP fixa, no poden connectar-se entre si perquè no han IP coneixen la que d'Utilitzar. La solució és habitual realitzar una Connexió un servidor (o servidors) amb una adreça coneguda, que s'encarrega de mantenir la relació d'adreces IP dels clients de la xarxa, dels altres servidors normalment i d'Informació de la zona, l'índex d'un com de la informació de què disposen els clients. Després d'això, ja tenen els clients una informació sobre la resta de la xarxa i poden intercanviar informació entre ells, ja sentit de la intervenció dels servidors. Emprar Sol-se per a compartir-o no-legalment textos, fills, imatges i d'altres recursos informàtics de tota classe, els quals es distribueixen la càrrega de forma adequada entre els nodes. Això permet la distribució massiva de fitxers, en perfecta escalabilitat, sentit necessitat d'un servidor central. Per a això els Destinataris final són alhora nodes que Col • laboren en els metamissatges de la xarxa i reenviar les dades que reben a d'altres Interessats. Aquesta tecnologia té un gran potencial, perquè, per a la comunicació horitzontal, Promou que tothom pugui dir-hi la seva i publicar continguts realment forma econòmica, trencant el tradicional esquema vertical de comunicació, en què només una minoria privilegiada econòmicament podia permetre's el de luxe fer arribar continguts un cavaller tanta. Un privilegiades algunes comunitats, però, no els agrada això, i tracten de frenar les xarxes d'igual a igual perquè les consideren una via per a la distribució massiva i il · protegit jurídica de material per drets d'autor, amb la pretensió d'aconseguir de prohibir-les així per mantenir el sistema tradicional vertical de comunicació, els que beneficia en permetre'ls de controlar la informació que arriba a la gent.

Les comunitats virtuals

Es denomina comunitat virtual a aquella comunitat els vincles, interaccions i relacions tenen lloc no en un espai físic sinó en un espai virtual com Internet. La idea de les comunitats virtuals sorgeix quan apareix Internet, i en el cas de comunitats no informàtiques molt més anteriors a la invenció de la mateixa ràdio. La primera comunitat virtual neix a la dècada dels 70's, si bé no és fins als anys '90 quan es desenvolupen de manera exponencial i es converteixen en accessibles per al públic en general, tot això gràcies al naixement de la World Wide Web (WWW ) i la generalització d'eines com el correu electrònic, els xats o la missatgeria instantània. Fins llavors, el seu ús quedava limitat a l'àmbit científic i als experts en informàtica. Els usuaris civils, sense accés a Internet, implementar i popularitzar l'ús del BBS o Bulletin Board System (Sistema d'Tauler d'anuncis), un sistema que funcionava mitjançant accés per mòdem mitjançant línia telefònica a una central (el BBS) que podia basar-se en una o més línies telefòniques. En els BBS era possible entaular converses, enviar comentaris, intercanviar arxius, etc. Pel mateix que eren accedits per línia telefònica, eren comunitats independents. Era molt comú en l'època que individus particulars servir els seus equips propis de casa per proveir el servei fins amb un sol mòdem d'entrada. Avui en dia, les comunitats virtuals són una eina molt útil des d'un punt de vista empresarial, ja que permeten a les organitzacions millorar la seva dinàmica de treball intern, les relacions amb els seus clients o incrementar la seva eficiència procedimental. Pel que fa a la seva funció social, les comunitats virtuals s'han convertit en un lloc on l'individu pot desenvolupar-se i relacionar-se amb els altres, actuant així com un instrument de socialització i d'esbarjo. Segons estimacions de Kozinets (1999), l'any 2000 hi havia a la xarxa més de 40 milions de comunitats virtuals.

Xat

El xat (terme provinent de l'anglès que en espanyol equival a xerrada), també conegut com cibercharla, designa una comunicació escrita realitzada de manera instantània a través d'Internet entre dues o més persones. Són moltes les accepcions de la paraula xat, i en general agrupa tots els protocols que compleixen la funció de comunicar a dues o més persones, dins d'aquests els clients de xat (com, per exemple, X-Chat, ChatZilla (el client de Mozilla / SeaMonkey o el mIRC); aquests usen el protocol IRC, que significa Internet Relay Chat. Altres són protocols diferents però agrupats en la missatgeria instantània, com ara MSN Messenger, Yahoo! Messenger, Jabber o ICQ, entre els més coneguts, o també el servei SMS de telefonia móvil.Actualmente orkut de Google compta amb un servei de XAT en linea.También es pot incloure aquí el peer-to-peer. És molt usat, a més, el mètode webchat, que no és altra cosa que enviar i rebre missatges a través d'una pàgina dinàmica d'Internet, o usant el protocol IRC si es tracta d'un applet de Java. És comú que els usuaris del xat (que solen denominar chaters) utilitzen pseudònims o àlies anomenats nick. Entre els usuaris d'aquest tipus de mitjans destaquen els usuaris que en xats, fòrums i altres mitjans escriuen utilitzant un llenguatge saturat de paraules molt curtes (short words), simplificant paraules i en general sense respectar les regles d'ortografia. L'videoxat només és una evolució o barreja entre la videoconferència i el xat tradicional, dotant a l'usuari de tres maneres de comunicació sobre el mateix canal. Hi ha igualment serveis de videoxat de multidifusió o de missatgeria instantània un a un. Diferents llocs web ofereixen serveis de videoxat en línia, si bé també hi ha programes de còmput especialitzats com Paltalk. Així mateix, els programes de missatgeria instantània més famosos, com Windows Live Messenger o Yahoo Messenger, també permeten l'ús d'àudio i vídeo en les seves comunicacions.

Forums:

Blogs: Un blog, o en espanyol també una bitàcola, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un o diversos autors, apareixent primer el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que crea pertinent. El nom bitàcola està basat en els quaderns de bitàcola. Quaderns de viatge que s'utilitzaven en els vaixells per relatar el desenvolupament del viatge i que es guardaven a la bitàcola. Encara que el nom s'ha popularitzat en els darrers anys arran de la seva utilització en diferents àmbits, el quadern de treball o bitàcola ha estat utilitzat des de sempre. Aquest terme anglès blog o weblog prové de les paraules web i log ( 'log' en anglès = diari). El terme bitàcola, en referència als antics quaderns de bitàcola dels vaixells, s'utilitza preferentment quan l'autor escriu sobre la seva vida pròpia com si fos un diari, però publicat a la web (en línia).

Wikis: Un wiki, o una wiki, és un lloc web les pàgines web poden ser editades per múltiples voluntaris a través del navegador web. Els usuaris poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki" tenen títols únics. Si s'escriu el títol d'una «pàgina wiki» en algun lloc del wiki, aquesta paraula es converteix en un "enllaç web" a la pàgina web. En una pàgina sobre «alpinisme» pot haver una paraula com «piolet» o «brúixola» que estigui marcada com a paraula pertanyent a un títol de pàgina wiki. La major part de les implementacions de wikis s'indiquen a l'URL de la pàgina el mateix títol de la pàgina wiki (a la Viquipèdia és així: http://es.wikipedia.org/wiki/Alpinismo), facilitant l'ús i comprensibilitat de l'enllaç fora del propi lloc web. A més, això permet formar en moltes ocasions una coherència terminològica, generant una ordenació natural del contingut. L'aplicació de més pes ia la qual li deu la seva major fama fins al moment ha estat la creació d'enciclopèdies col • laboratives, gènere al qual pertany la Viquipèdia. Hi ha moltes altres aplicacions més properes a la coordinació d'informacions i accions, o la posada en comú de coneixements o textos dins de grups. La major part dels wikis actuals conserven un historial de canvis que permet recuperar fàcilment qualsevol estat anterior i veure 'qui' va fer cada canvi, la qual cosa facilita enormement el manteniment conjunt i el control d'usuaris destructius. Habitualment, sense necessitat d'una revisió prèvia, s'actualitza el contingut que mostra la pàgina wiki editada.

Eines de participació: La participació ciutadana són mecanismes que pretenen impulsar el desenvolupament local i la democràcia participativa a través de la integració de la comunitat al quefer polític. Està basada en diversos mecanismes per que la població tingui accés a les decisions del govern de manera independent sense necessitat de formar part de l'administració pública o d'un partit polític. Una altra forma en què es manifesta la participació ciutadana és a través de les ONG les quals pugnen per certs temes socials sense substituir en les funcions del govern sinó avaluant, qüestionant o recolzant (vegeu: lobby). També pot proposar-se a través de la discussió de temes d'importància dels ciutadans en fòrums organitzats o per altres vies per arribar a un consens. Darrerament, organismes estatals formen consells ciutadans per a l'administració o avaluació de les polítiques públiques, formats de ciutadans interessats i experts independents. Durant els darrers anys es ve potenciant la necessitat d'un procés de participació pública, d'un procés d'identificació i incorporació de les preocupacions, necessitats i valors dels diferents agents en la presa de decisions. Una correcta participació pública consisteix en un procés de comunicació bidireccional que proporciona un mecanisme per intercanviar informació i fomentar la interacció dels agents amb l'equip gestor del projecte. Algunes administracions presten molt poca atenció a la participació dels agents, bé considerant que els professionals són els més adequats per prendre les decisions de transport amb una orientació tècnica, bé perquè els polítics locals pensin que ells representen millor els interessos dels diferents agents. Els beneficis de la participació són diversos: - Aporta el punt de vista dels usuaris / clients que pot millorar els projectes i plans. - Demostra un compromís amb una gestió eficaç i transparent. - Potencia el paper dels agents augmentant l'acceptació general del projecte. - Ajuda i millora la presa de decisions en totes les seves fases. - Podeu evitar seriosos problemes de contestació que demorin o invaliden el projecte. - Facilita el desenvolupament dels projectes en fase de construcció.